Des de la biblioteca ens hem conxorxat amb els seminaris de l'institut i hem creat una prestatgeria dedicada a propostes que ens aniran fent.
Avui comencem. El primer departament que s'ha atrevit a proposar (podríem dir-li intrèpid) ha estat el de Català. Ens han recomanat Pere Calders, Salvador Espriu i Joan Sales, com a destacats, tot i que també al molinenc Tísner i a Alcover.
Nosaltres us hem deixat uns quants llibres representatius dels tres primers. I com a nota audiovisual de l'entrada, us deixem amb una cançó d'Ovidi Montllor. Es tracta d'un poema de Salvador Espriu musicat per aquest gran cantautor català.
I aquí la lletra!
Oh!, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que abandona el seu indret",
mentre jo ja ben lluny, em riuria,
de la llei de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni,
i em quedaré aquí fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que abandona el seu indret",
mentre jo ja ben lluny, em riuria,
de la llei de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni,
i em quedaré aquí fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per participar!