“Escrius davant la necessitat de compartir un neguit, un desesper, un descobriment o una injustícia. Escrius des del moment que prens consciència que hi ha un món paral·lel al real, que és la ficció.”

Àngel Burgas

dilluns, 29 d’abril del 2013

Biblioteca Jordina Vidal



La Biblioteca de l’Institut té nom:  es diu Jordina Vidal. 

Potser us heu fixat,  alguna vegada  amb el quadre petit amb un gravat blau també petit que mostra la seva cara.  Va morir fa 10 anys quan en tenia 48. Els companys i companyes d’aquell moment vam voler que la biblioteca portés el seu nom. 

Va ser professora i directora de l’ Institut just l’any que va començar l’ESO i s’havia ampliat el centre amb el gimnàs i la biblioteca.  Va tenir prou coratge i imaginació per  inventar programes per a aquells alumnes que no volien seguir estudiant per força més enllà dels 14 anys. Va impulsar el que avui és l’IES SEFED, va organitzar un taller de Fusteria i grups experimentals.

Però li feia il·lusió fer una Biblioteca oberta a tothom  on també hi hagués CD i DVD (llavors es deien vinils o LP i vídeos). Li encantava la música, el cinema, l’art.  Per poder  col·locar els llibres al nou espai, alumnes voluntaris van fer una enorme cadena traslladant els llibres des de  la classe de la porta de vidre (que avui ocupa un quart d’ESO) fins a baix. 

El Sento,  artista i professor de dibuix, quan va morir la Jordina, va fer el gravat que hi ha a l’entrada sobre una fotografia seva i, després de tots aquests anys, m’ha semblat descobrir el sentit de la fotografia i us el vull explicar perquè, quan es va fer aquesta fotografia, la Jordina estava posant les mans i la cara igual que un pintor famós del moviment Pop. M’agrada haver descobert la ironia fina que tenia la Jordina i per això, ara que ja ningú es recorda de per què es diu així la biblioteca i per què hi ha aquell gravat,  us vull acostar una mica la figura de la Jordina i també,  per què no? la d’Andy Warhol.  

Era professora d’anglès i havia estat molt temps a Londres quan les pel·lícules i  les fotografies d’Andy Warhol eren l’exemple més gran de modernitat i es propagaven per tot arreu però no gaire a Espanya.  Estem parlant de les darreres èpoques de la Dictadura. Tot el que era modernitat estava a fora i per veure pel·lícules i  obres de Warhol calia sortir fora. L’Art Pop  que vol dir popular, tracta temes de cada dia, fa fotografies d’objectes de consum  quotidià i  Andy Warhol a més a més, es va retratar a ell mateix i a artistes, polítics, cantants famosos. De fet, va divulgar les seves imatges com si es tractés d’un producte més a consumir.  

La Jordina es va fer retratar,  amb ironia, en la mateixa posició que havia fet Andy Warhol i la descoberta d’això em fa pensar que la seva imatge avui també és una icona a l’entrada de la biblioteca: dóna sentit al gust per llegir, a la voluntat de descobrir a través de la lectura.  Així com Andy Warhol va aconseguir que l’art de productes de consum, com les sopes en llauna, les Cocacoles, la Marilyn Monroe, o Mao Tse Tung entressin  a les cases de tothom, així també a la biblioteca que du el seu nom i mostra la seva imatge, hi podem trobar el gust per llegir i podem impulsar la curiositat pel saber. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per participar!