“Escrius davant la necessitat de compartir un neguit, un desesper, un descobriment o una injustícia. Escrius des del moment que prens consciència que hi ha un món paral·lel al real, que és la ficció.”

Àngel Burgas

divendres, 27 de febrer del 2015

Lectures d'actualitat: Los hilos cortados

http://aplitic.xtec.cat/epergam/web/fitxa.jsp?id=15669004
Aquest mes de febrer la nostra lectura d'actualitat és Los hilos cortados, de Motserrat del Amo. I ho és per dos motius: un de més alegre que l'altre. D'una banda, ens agradi més o menys, a banda de la nostra fantàstica Fira de la Candelera, febrer és el mes de Sant Valentí, del Dia dels enamorats. I aquesta és una història d'amor impossible entre Yamel i Halide, un pastor kurd i una noia turca. 

L'altre motiu ens estristeix enormement, ja que la seva autora ens va deixar ahir... Montserrat del Amo fou una coneguda i reconeguda autora de literatura infantil i juvenil qui va destacar, sobretot, per la seva dedicació al món literari, tot difonent la seva passió pels llibres, la literatura i la lectura arreu.

http://aplitic.xtec.cat/epergam/web/fitxa.jsp?id=16099040
A la Biblioteca també trobareu una altra obra d'aquesta estimada autora: El nudo, amb la qual va guanyar el "Premio Nacional de Literatura" a la mejor labor de obras literarias destinadas a los niños, en una època en què la literatura infantil i juvenil tot just naixia. No podem evitar compartir amb vosaltres un fragment de l'obra, tant poètic i emotiu que segur no us deixarà indiferents:

"Tú eres el nudo.
Tú eres el nudo que ata el ser humano -hombre o mujer- con el ser humano.. El pasado con el futuro. El misterio y la ciencia. El cielo y la tierra.
Cuando lees un libro, cuando imaginas tu vida, cuando escuchas las palabras mil veces repetidas de un viejo, cuando descubres al amigo, cuando te afirmas y te reconoces a ti mismo en la tarea común, cuando corres, juegas, andas, mides tus fuerzas, ríes, consigues un deseo o remontas una dificultad, ¡tú eres el nudo! Seguro. Fuerte. Aunque a veces llegue a resultar insoportable la tensión del esfuerzo. ¡Siempre el nudo! ¡Jamás el cabo suelto, inútilmente zarandeado por el vendaval del tiempo!"

Bé, doncs això, que avui estem de dol... Gaudiu la lectura. In memoriam...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per participar!