La Biblioteca de l’Institut
té nom: es diu Jordina Vidal.
Potser us heu fixat,
alguna vegada amb el quadre petit amb un gravat blau també
petit que mostra la seva cara. Va morir
fa 10 anys quan en tenia 48. Els companys i companyes d’aquell moment vam voler
que la biblioteca portés el seu nom.
Va ser professora i
directora de l’ Institut just l’any que va començar l’ESO i s’havia ampliat el
centre amb el gimnàs i la biblioteca. Va
tenir prou coratge i imaginació per
inventar programes per a aquells alumnes que no volien seguir estudiant
per força més enllà dels 14 anys. Va impulsar el que avui és l’IES SEFED, va
organitzar un taller de Fusteria i grups experimentals.
Però li feia
il·lusió fer una Biblioteca oberta a tothom on també hi hagués CD i DVD (llavors es deien vinils
o LP i vídeos). Li encantava la música, el cinema, l’art. Per poder
col·locar els llibres al nou espai, alumnes voluntaris van fer una
enorme cadena traslladant els llibres des de la classe de la porta de vidre (que avui ocupa
un quart d’ESO) fins a baix.
El Sento, artista i professor de dibuix, quan va morir
la Jordina, va fer el gravat que hi ha a l’entrada sobre una fotografia seva i,
després de tots aquests anys, m’ha semblat descobrir el sentit de la fotografia
i us el vull explicar perquè, quan es va fer aquesta fotografia, la Jordina
estava posant les mans i la cara igual que un pintor famós del moviment Pop. M’agrada
haver descobert la ironia fina que tenia la Jordina i per això, ara que ja
ningú es recorda de per què es diu així la biblioteca i per què hi ha aquell
gravat, us vull acostar una mica la
figura de la Jordina i també, per què no?
la d’Andy Warhol.
Era professora
d’anglès i havia estat molt temps a Londres quan les pel·lícules i les fotografies d’Andy Warhol eren l’exemple
més gran de modernitat i es propagaven per tot arreu però no gaire a Espanya. Estem parlant de les darreres èpoques de la
Dictadura. Tot el que era modernitat estava a fora i per veure pel·lícules i obres de Warhol calia sortir fora. L’Art
Pop que vol dir popular, tracta temes de
cada dia, fa fotografies d’objectes de consum
quotidià i Andy Warhol a més a
més, es va retratar a ell mateix i a artistes, polítics, cantants famosos. De
fet, va divulgar les seves imatges com si es tractés d’un producte més a
consumir.
La Jordina es va
fer retratar, amb ironia, en la mateixa
posició que havia fet Andy Warhol i la descoberta d’això em fa pensar que la
seva imatge avui també és una icona a l’entrada de la biblioteca: dóna sentit
al gust per llegir, a la voluntat de descobrir a través de la lectura. Així com Andy Warhol va aconseguir que l’art
de productes de consum, com les sopes en llauna, les Cocacoles, la Marilyn
Monroe, o Mao Tse Tung entressin a les
cases de tothom, així també a la biblioteca que du el seu nom i mostra la seva
imatge, hi podem trobar el gust per llegir i podem impulsar la curiositat pel
saber.
